Neus Massanet posa en valor la gestió de l'Estat en la crisi de pasteres i demana al Govern "un repartiment just i solidari dels menors nouvinguts"
La senadora d'Eivissa i Formentera, Neus Massanet, va participar ahir a la Comissió Mixta d'Insularitat del Senat, que va comptar amb la compareixença del director general d'Immigració i Cooperació al Desenvolupament del Govern Balear, Manuel Pavón.
“Fa gairebé un any que des de Formentera es reclama solidaritat entre les mateixes illes. L'octubre de 2025, el Ple del Consell va aprovar demanar al Govern un instrument per distribuir de manera més equilibrada els menors entre Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Què s'ha fet des d'aleshores per articular aquesta solidaritat interinsular?”, ha preguntat la senadora, sense obtenir resposta per part del màxim responsable en matèria d’Immigració de les Balears.
Defensa de la gestió de l'Estat
Massanet va defensar l'actuació del Govern Central a l'illa, a través de la Delegació del Govern a les Balears. Va posar com a exemples la instal·lació d'una carpa de primera acollida per a immigrants adults, el treball de la Creu Roja en aquestes instal·lacions i el trasllat d'efectius de la Guàrdia Civil a l'illa per a fer-se càrrec dels arribats. També va recordar la senadora que l'illa compta amb mitjans de Salvament Marítim i amb un nou radar SIVE, instal·lat al far de la Mola.
Crítiques al Partit Popular
Massanet va contraposar l’actitud del Partit Popular de Formentera, qui contínuament reclama recursos al Govern central, amb la de la mateixa formació que governa a les Balears. “No sembla coherent reclamar solidaritat permanentment a la resta de l'Estat i no abordar, al mateix temps, els enormes desequilibris que existeixen dins la nostra mateixa comunitat autònoma”, va dir.
La senadora va explicar que coneix bé “la pressió que les arribades de persones migrants estan generant, especialment a Formentera”, una situació que “exigeix recursos, planificació i capacitat d’anticipació” per part de totes les administracions implicades. “Parlam d'una illa d'una mica més d'onze mil habitants que ha hagut d'assumir una pressió extraordinària sobre el seu sistema de protecció”, ha recordat, i per això ha demanat que “davant una realitat tan complexa, no necessitam competir per veure qui culpa més l'altre”. “Necessitam cooperació, recursos, seguretat, humanitat i lleialtat institucional. I, sobretot, necessitam solucions concretes per a Eivissa i Formentera”.
